top of page

Qui som?

 

La Revista dels Llibres Lliures és un espai de trobada de persones que llegeixen, persones que escriuen, que enraonen i que tenen la intenció d'interpretar el món que ens envolta, pensar-lo i explicar-nos-el. Volem aixoplugar músics i cantaires, artistes i trobadors, joglars i cinèfils, científics i crítics literaris, addictes a les sèries de televisió i a les novel·les franceses del segle XIX, pensadors i filosòfs (ens calen esbrinar l'arjé (o arché o arkhé) de la physis, ço és: l'origen,la causa i el principi permament de les coses), historiadors, gèografs i antropòlegs i tota la prole de les ciències humanes, periodistes i erudits, teòlegs (sí, volem parlar de religió, de les religions, les creences, la fe, la transcendència i de les pastilles vermelles i de les pastilles blaves) i de tota la realitat que ens acomboia.
Si veniu del nord o veniu del sud, de terra endins o de mar enllà, sereu igualment benvinguts. I que, des del respecte però des la crítica, entre l'entusiasme de l'apassionament i l'escepticisme irònic, encoratajarem la discussió i la polèmica i la joia de viure, perquè per anar bé cal que cadascú es vesteixi com vulgui que tot està per fer i tot és possible.

"            

 

 

 

 

 

                                          I would prefer not to" (Herman Melville, Bartleby, the scrivener).  

 

                                          "Reivindiqueu sempre el dret de canviar d’opinió: és el primer que

                                           us negaran els vostres enemics" (Joan Fuster, Consells, proverbis i

                                            insolències).

 

                                           "Reportar, anar fent l'inventari, escarbant

    entre tot l'enderroc, entre les tristes coses,

    l'edifici abatut; tossint entre la pols"

    (V.A. Estellés, La clau que obri tots els panys).

 

   "Ne sol no·m pens que galera ne altra vexell gos d'anar sobra mar menys de guiatge

    del rey d'Aragó; ne encare no solament galera ni leny, mas no creu que negun peix 

    se gos alssar sobra mar si no porta hunt scut ab senyal del rey d'Aragó en la coa per

    mostrar guiatge d'aquell senyor rey d'Aragó.-

    É lo compte de Foix, quant hach hoÿt la resposta d'en Roger, pres-sa a sonriura"

    (Crònica de Bernat Desclot), 

 

 

 

bottom of page